molts i desordenats

D'entrada espanta, sorpren mes que espanta...i no saps com t'ho faras venir, i et fixes amb alguna persona local com es fa. Si no et decideixes et pots passar molts minuts sense moure't del lloc mirant tota la marabunta de motos, bicicletes i cotxes que conformen els rius humans i de vehicles als carrers de Saigon. Els semafors son d'efectes retardats per para i adelantats per engegar, a mes ningu els hi fa cas. Et situes en un punt de sortida i localitzes el punt d'arribada, penses la direccio que has de pendre per unir els dos punts, respires fondo i et llences a creuar el carrer, a velocitat constant, ni rapid ni lent, doncs els motoristes no podrien modificar la seva direccio, tambe et pots trobar totalment envoltat i sense poder moure't. Avances, les maquines totes piten i fan soroll perque sapigues que venen i passen, mantenint direccio i velocitat piten i t'esquiven, mira en tots els sentits doncs tambe n'hi ha que van a contracorrent.
Avui m'han atropellat una miqueta, una moto ha xocat contra meu i el conductor ha anat pel terra, rialles i unes paraules han estat suficients per treure importancia a l'assumpte, d'aquests accidents n'hi ha constantment, normalment sense mals ni crits, son coses d'aquests fluxes circulatoris tan caotics. Encara no hem agafat la bicicleta, en tenim ganes, mes jo que la Rosa, sentirnos anant amb la marabunta i entre la marabunta. Veurem com ens en sortim.