Lhasa-Kathmandu; Tornant cap a casa

Aquests ultims dies recorren un trosset mes de Tibet per la famosa carretera de l'amistat han sigut tambe molt intensos. Un Tibet mes inhospid encara , d'arides muntanyes, carreteres polsegoses i aspecte quasi desertic.

Hem vist una gent que ja coneixiem forta intentant obrir una revelt carretera alla on la natura sembla no voler. Homes i dones carreguen les pedres a l'esquena, una a una, obren arcens, fan pico..... Altres llauren les terres amb els seus bous o els . Tots treballen de sol a sol amb els rostres cansats i cremats. Les dones sempre amb els fills a prop. No es estrany veure una senyora amb el fillet a l'esquena ajupida per treballar la terra o un nen enmig d'un camp de cultiu, ben tapat per a que no es cremi, alla assegut mentre la mare o l'avia treballen a l'altra banda del camp.

Una terra, una carretera, plena de monestirs budhistes i muntanyes sagrades......

Al final de la ruta, els Himalaies ens mostraven el seu "poderio". Emblematics gegants com l'Everest, el Cho Oyu o el Xishapagma, uns vistos de mes llunys i altres de molt a prop, fan que un s'emocioni i recordi als valents expedicionaris que s'han jugat la pell, tantes vegades, en aquests espectaculars pics.

Mes tard, una vegada creuada la frontera nepali el canvi va ser radical sultural i paissagisticament. Les roiges muntanyes es cubrien de sobte d'una verda vegetacio, cada cop mes espesa, aigua, humitat, calor....I com no podia ser d'una altre manera vam optar per recorrer aquests pocs kilometres de terres nepalis amb les nostres bicis. Teniem el cul quadrat de tant de cotxe, "les bicis ja havien patit massa els traqueteos del cotxe" i no ens voliem perdre una bona pedalada pel Nepal .

Com cada cop que atravesses una nova frontera les endorfines comencen a fer pessigolles. Noves sensacions, nous olors, nous colors. Les senyores ja no vestien els sobris vestits tibetans sino alegres saris i trajos d'animats colors. Tintura vermella al cap i entre els ulls, trets mes indis...Als carrers caos, molta vida, cotxes, vaques, rialles...

Un bonic i interessant pais que no hem pogut coneixer massa pero que ens deixa moltes ganes de tornar. A Katmandu esperem el moment de tornar amb la sensacio estranya d'un cor que ens porta cap a casa i unes cames que seguirien pedalant i descobrint aquest intens mon.

"Mas vale ver una sola vez que sonyar mil veces"

Nosaltres hem sommiat i hem vist...no podia ser millor. La nostra aventura es para aqui per seguir, segurament, un altre dia en algun indret d'aquest mon.
I podem dir que hem gaudit de debo i que tornem amb el cap i el cor ple d'intensos moments que ara toca pair tranquil.lament.

NAMASTE estimada terra que t'has deixat recorrer i coneixer!!

El Tibet: pedalant pel sostre del mon

" Aquest centre del cel,

aquest nucli de la terra,

aquest cor del mon

envoltat per la neu,

el naixement de tots els rius

a on les muntanyes son altes

i la terra pura."

La magia i el misteri del Tibet ha captivat als viatgers durant anys. La "terra de les neus" ocupa una extensio de 2,5 milions de km quadrats i el promig d'altura a l'altipla es de mes de 4000 metres. El seu clima extrem fa que el 75% de la seva terra estigui deshabitada. La finesa de l'aire crea un efecte surrealista en el paissatge i les muntanyes i els llacs es presenten en els temps sagrats i purs pels tibetans. Les banderoles al vent i les estupes ens recorden lo sagrat d'aquestes terres.

Des de 1951, la Xina, despres de l'ocupacio, va tancar les portes del Tibet fins quasi els anys 80. El seu anomenat "alliberament pacific", al 1959 sota la politica de la "reunificacio de la terra mare" va impactar significativament en aquestes terres i en els seus habitants . La "revolucio cultural", posteriorment, va aniquilar gran part del tresor cultural i social tibeta.

...no ho tenen facil els tibetans amb una xina invasora que ha ocupat de manera dramatica les seves terres, construint lletges ciutats que amaguen la bellesa de l'arquitectura tradicional tibetana. Rehabitant i ocupant massivament els pobles i relegant als tibetans a una minoria en alguns dels indrets del seu pais.

La "terra de les neus" o "el sostre del mon", com anomenen els seus habitants, ens ha fet gaudir a cada pedalada amb un paissatge canviant pero sempre espectacular. Pedalar a 5.000 metres d'altura, pedalar envoltats de neu, atravessar boscos de verdes coniferes, atravessar rius mitics i acampar al costat de llacs d'aigues turqueses, passar per pistes on les esllevissades son perillosament frequents, fred i calor, cansament i suor......l'aventura al Tibet esta servida.

...mes emocionant encara quan saps que atravesses una zona prohibida, i toca, en moltes ocassions, aixecar-se a la nit i de bona matinada per atravessar les barreres dels controls policials que eviten el pas de extrangers. Sentir-se furtius al mes dur estil dels "sense papers" (precisament el que ens faltava a nosaltres).

Pero un no pot parlar del Tibet sense parlar dels tibetans. Segons la seva mitica historia els tibetans provenen d'un pare simi i una mare "ogre de les muntanyes". D'aqui, diuen, han heredat el caracter compassiu del seu pare i la tossudes de la seva mare. Gent forta i humil, molts d'ells encara nomades, curiosos i sempre amb un somriure a la boca, sense cap mena de sentit de la intimitat, pero que ens han fet agradable i amable cada pedalada. No dubten en oferir-te allo que tenen, un plat de tsampa, la seva tenda, un vas de licor de cibada, te amb mantega de yak...o tan sols la seva companyia en silenci.

2.200 km de Tibet amb la bona companyia d' en Joan i la Beti, 27.000 metres de desnivell acumulat, un mogollon de ports de muntanya, quasi 22 colls passats, un pilo de mes de 3.000 metres d'altura, quasi una dotzena de mes de 4.000 metres i un parell de mes de 5.000 metres. 20 dies d'acampada i 10 dies dormint sota cobert, (...1 dia literalment colgats per la neu), 5 controls de la policia escaquejats durant la nit i la matinada (els gossos si que ens van sentir), tres dies de convalescencia gripal a mitja ruta, dos dies de mal d'altura, una alforja mossegada per un gos impertinent, una caiguda amb trencament de radis inclosos, una caiguda lliure de la bicicleta de la Beti, varies festes amb tibetans a mes de 4000 metres (alguna amb resaca inclosa), i un porc porc i salvatge que a la nit se'ns va menjar la cansalada que carinyosament guardavem (el molt porc es va menjar al seu avi!).....i molts riures, vivencies i satisfaccions per emportar-nos a casa i explicar-vos.

Pedalar pel Tibet ha estat sense cap mena de dubte un viatge a part, es ben cert que despres d'una aventura aixi un torna diferent ( i no nomes pel volum de les cames i la perdua de pes).

De ben cert que no oblidarem mai aquest darrer mes pedalant per aquestes terres i amb aquesta gent, fent tambe la nostre peregrinacio cap al Potala a Lhasa.

Om Mani Patme Om