8 de abril de 2006

La ruta del nord-oest; Sa Pa


De Hanoi a Sa Pa per la ruta del Nord-oest, una ruta de uns 700 km on hem pogut gaudir de paisatges impressionants, etnies i gent amb colorits vestits.....unes remotes terres del vietnam, que llinden a la frontera amb Laos i la Xina, on hi habiten els Thai, els Dao, els Hmong....





Magnífics paissatges, passos de muntanya, llargues valls amb ponts penjants, escarpades muntanyes, rius....a poc a poc i atravessant aquests poblets indégenes per anar pujant cap a les muntanyes mes altes del sudest asiàtic.






.....Quan estavem a Hanoi sabiem que uns companys de Barcelona, també cicloturistes, i que hvbien sortit el setembre passat de Turquia, pululaven per aquestes contrades. Aquesta vegada el mon es va fer petit, i el destí ens va fer coincidir un matí en aquells carrerons bulliciosos de Hanoi, amb en Joan i la Beti. Un parell de dies més tard vàrem quedar per pedalar junts aquesta magnífica ruta...i tots quatre donant-li als pedals colls amunt, muntanyes avall.





...Com si estiguèssim en un reportatge del national Geographic, llocs i poblets llunys de tot arreu, persones de les muntanyes de cultures i etnies tan diferents ens han permes, amb la seva agradable hospitalitat i simpatia, conèixer una mica més de la seva terra i el seu fer, la seva austeritat i la seva riquesa...













Uns quants quilometrets més....el port de muntanya mes alt del país, el Tram Ton pass de 2100 metres d'altitut i la baixada cap a Sa Pa, punt d'arribada d'aquesta ruta per les muntanyes del nord del pais.




Uns dies de descans a Sa Pa i els preparatius per la entrada cap a la gran descaoneguda: Xina, a 35 km muntanya avall.

Punxades: Rosa 3 - Miquel 1
Miquel 1 targeta groga....canvi de cuberta i pastilles de frens.
















1 Comments:

At 4:57 p. m., Anonymous Anónimo said...

Hola nois!!!!
Caram, quina enveja més sana... a mi m'agradaria estar a tants km. de distància com vosaltres.... ben lluny. Les fotos són excel·lents, i se us veu en molt bona forma. Gràcies per anar fent aquest diari, tan interesant, i que de ben segur no oblidareu mai a la vida. Ja sabeu que us aprecio molt a tots dos, oi?? ànims per a continuar, i una gran abraçada plena de bon karma!!
Cristina (la secre del +9)

 

Publicar un comentario

<< Home