Ja estem a la Xina: EL YUNNAN

Des de SaPa, l'última població que vàrem estar al Vietnam, hi ha una llarga baixada fins a la frontera. A la tarde, una hora abans de que tanquessin, entravem per la frontera de Lao Cai a la desconeguda i misteriosa Xina. A Heiku, la primera població de la Xina, vam comencar a entendre que la comunicació i el treball per aconseguir tota mena de necessitats no seria gens fàcil; l'idioma, els gestos, els cartells indicatius....tot és feia feixuc per intentar entendre alguna cosa.

Finalment, un autobus llitera pel mateix dia i aquella nit ja dormiem a Kunming. Una altre sorpresa, una gran ciutat neta, moderna, silenciosa..plena de simpatia i gent agradable. Allà acabem de decidir el que serà el nostre darrer objectiu en aquest viatge, el Tibet. Comencem a canviar la roba i comprar la infraestructura necesària per marxar cap a les altes muntanyes del nord.

De la gran i encantadora Kunming un altre viatge en autobus fins a Dali, darrers preparatius, canvi de look...i gaudir de la celebracio de la 'fira de la tercera lluna', els seus orígens es troben en la commemoració de una llegendaria visita de Guanyin, la Deesa budista de la misaricordia, al regne de Nanzhao. La fira recorda mes a un mercat, on la gent del Yunnan ve a comprar, vendre i divertir-se.

Menjats, resposats, nets......les bicicletes tambeé reposades i arregladetes...comencem des de Dali la pedalada per la xina, dirigint-nos cap al nord. Dos dies per comencar a descubrir nous paisatges, nous poblets,.... nous 'hotels'.

Dels poblets mes turistics als racons més perduts. Un Yunnan que encara conserva les seves costums i tradicions que poc tenen a veure amb les xines. En els poblets les senyores sequen el blat i les fabes al carrer i els senyors fan la tertulia o juguen a les dames sense cap mena de pressa.

El Yunnan o "al sur dels nuvols" (aquí posen sobrenoms a tot) acolleix la tercera part de les minories etniques de la xina. Entre elles els Bai, els Mante i els Naxi ens alegren la vista amb els seus colorits vestis .

Una dada interessant dels Naxis ( "al loro femines") es que fins fa poc mantenien una estructura matrilinial. Utilitzavan un sistema anomenat Azhu ("amic") en les seves relacions afectives. Les parelles podien ser amants sense viure junts. El noi dormia a casa la noia i durant el dia...cap a casa de la seva mare. Això sí, si tenien fills el pare passava la manutenció del nen que vivia amb la mare mentres durès la relació. Acabada la relació acabat el money. Però les herederes eren sempre elles i no ells. A més en el seu llenguatge les paraules femenines tenen una connotacio de forca i les masculines de debilitat. És a dir... pedra + femella = roca, pedra + mascle = pico.




Desprès d'aquests primers contactes i descobertes pel Yunnan arribem a Lijiang. Una ciutat molt turística però amb un barri antic molt ben conservat (arquitectura Naxi) patrimoni de la humanitat per la Unesco, del que estan treient bon profit les autoritats i comerciants xinesos . Degustem els deliciosos babas, no provem les llagostes ni les formigues a la brasa... peòo sí que ens deixem perdre pels sinuosos carrerons del barri vell.

......des de Lijiang anirem cap a les famoses Gorges del Tigre, el Shangrila i les altes muntanyes que ens obriran la porta del Tibet. L'aventura continua i el final esta encara per veure....arribarem a Lhasa o ens faran tornar enrera?...