Lhasa-Kathmandu; Tornant cap a casa

Aquests ultims dies recorren un trosset més de Tibet per la famosa carretera de l'amistat han sigut també molt intensos. Un Tibet més inhospid encara , d'arides muntanyes, carreteres polsegoses i aspecte quasi desertic.

Hem vist una gent que ja coneixiem forta intentant obrir una revelt carretera alla on la natura sembla no voler. Homes i dones carreguen les pedres a l'esquena, una a una, obren arcens, fan pico..... Altres llauren les terres amb els seus bous o els . Tots treballen de sol a sol amb els rostres cansats i cremats. Les dones sempre amb els fills a prop. No es estrany veure una senyora amb el fillet a l'esquena ajupida per treballar la terra o un nen enmig d'un camp de cultiu, ben tapat per a que no es cremi, alla assegut mentre la mare o l'avia treballen a l'altra banda del camp.

Una terra, una carretera, plena de monestirs budhistes i muntanyes sagrades......

Al final de la ruta, els Himalaies ens mostraven el seu "poderio". Emblemàtics gegants com l'Everest, el Cho Oyu o el Xishapagma, uns vistos de més llunys i altres de molt a prop, fan que un s'emocioni i recordi als valents expedicionaris que s'han jugat la pell, tantes vegades, en aquests espectaculars pics.

Més tard, una vegada creuada la frontera nepali el canvi va ser radical cultural i paissagisticament. Les roges muntanyes es cubrien de sobte d'una verda vegetació, cada cop més espesa, aigua, humitat, calor....I com no podia ser d'una altre manera vam optar per recòrrer aquests pocs kilometres de terres nepalis amb les nostres bicis. Teniem el cul quadrat de tant de cotxe, "les bicis ja havien patit massa els traqueteos del cotxe" i no ens voliem perdre una bona pedalada pel Nepal .

Com cada cop que atravesses una nova frontera les endorfines comencen a fer pessigolles. Noves sensacions, nous olors, nous colors. Les senyores ja no vestien els sobris vestits tibetans sino alegres saris i trajos d'animats colors. Tintura vermella al cap i entre els ulls, trets més indis...Als carrers caos, molta vida, cotxes, vaques, rialles...

Un bonic i interessant pais que no hem pogut conèixer massa però que ens deixa moltes ganes de tornar. A Katmandu esperem el moment de tornar amb la sensacio estranya d'un cor que ens porta cap a casa i unes cames que seguirien pedalant i descobrint aquest intens mon.

"Más vale ver una sola vez que soñar mil veces"

Nosaltres hem sommiat i hem vist...no podia ser millor. La nostra aventura es para aquí per a seguir, segurament, un altre dia en algun indret d'aquest mon.
I podem dir que hem gaudit de debó i que tornem amb el cap i el cor plè d'intensos moments que ara toca pair tranquil.lament.

NAMASTE estimada terra que t'has deixat recòrrer i conèixer!!