El Tibet: pedalant pel sostre del mon

" Aquest centre del cel,

aquest nucli de la terra,

aquest cor del mon

envoltat per la neu,

el naixement de tots els rius

a on les muntanyes son altes

i la terra pura."

La magia i el misteri del Tibet ha captivat als viatgers durant anys. La "terra de les neus" ocupa una extensió de 2,5 milions de km quadrats i el promig d'altura a l'altiplà és de més de 4000 metres. El seu clima extrem fa que el 75% de la seva terra estigui deshabitada. La finesa de l'aire crea un efecte surrealista en el paissatge i les muntanyes i els llacs es presenten en els temps sagrats i purs pels tibetans. Les banderoles al vent i les estupes ens recorden lo sagrat d'aquestes terres.

Des de 1951, la Xina, despres de l'ocupacio, va tancar les portes del Tibet fins quasi els anys 80. El seu anomenat "alliberament pacífic", al 1959 sota la politica de la "reunificació de la terra mare" va impactar significativament en aquestes terres i en els seus habitants . La "revolució cultural", posteriorment, va aniquilar gran part del tresor cultural i social tibetà.

...no ho tenen facil els tibetans amb una xina invasora que ha ocupat de manera dramàtica les seves terres, construint lletges ciutats que amaguen la bellesa de l'arquitectura tradicional tibetana. Rehabitant i ocupant massivament els pobles i relegant als tibetans a una minoria en alguns dels indrets del seu pais.

La "terra de les neus" o "el sostre del mon", com anomenen els seus habitants, ens ha fet gaudir a cada pedalada amb un paissatge canviant però sempre espectacular. Pedalar a 5.000 metres d'altura, pedalar envoltats de neu, atravessar boscos de verdes coniferes, atravessar rius mitics i acampar al costat de llacs d'aigues turqueses, passar per pistes on les esllevissades son perillosament frequents, fred i calor, cansament i suor......l'aventura al Tibet està servida.

...més emocionant encara quan saps que atravesses una zona prohibida, i toca, en moltes ocassions, aixecar-se a la nit i de bona matinada per atravessar les barreres dels controls policials que eviten el pas de extrangers. Sentir-se furtius al mes dur estil dels "sense papers" (precisament el que ens falta a nosaltres).

Però un no pot parlar del Tibet sense parlar dels tibetans. Segons la seva mitica historia els tibetans provenen d'un pare simi i una mare "ogre de les muntanyes". D'aquí, diuen, han heredat el caràcter compassiu del seu pare i la tossudès de la seva mare. Gent forta i humil, molts d'ells encara nòmades, curiosos i sempre amb un somriure a la boca, sense cap mena de sentit de la intimitat, però que ens han fet agradable i amable cada pedalada. No dubten en oferir-te allò que tenen, un plat de tsampa, la seva tenda, un vas de licor de cibada, te amb mantega de yak...o tan sols la seva companyia en silenci.

2.200 km de Tibet amb la bona companyia d' en Joan i la Beti, 27.000 metres de desnivell acumulat, un mogollon de ports de muntanya, quasi 22 colls passats, un piló de més de 3.000 metres d'altura, quasi una dotzena de més de 4.000 metres i un parell de mes de 5.000 metres. 20 dies d'acampada i 10 dies dormint sota cobert, (...1 dia literalment colgats per la neu), 5 controls de la policia escaquejats durant la nit i la matinada (els gossos sí que ens sentiren), tres dies de convalescència gripal a mitja ruta, dos dies de mal d'altura, una alforja mossegada per un gos impertinent, una caiguda amb trencament de radis inclosos, una caiguda lliure de la bicicleta de la Beti, varies festes amb tibetans a mes de 4000 metres (alguna amb resaca inclosa), i un "porc porc" i salvatge que a la nit se'ns va menjar la cansalada que carinyosament guardavem (el molt porc es va menjar al seu avi!).....i molts riures, vivencies i satisfaccions per emportar-nos a casa i explicar-vos.

Pedalar pel Tibet ha estat sense cap mena de dubte un viatge a part, es ben cert que desprès d'una aventura així un torna diferent ( i no nomes pel volum de les cames i la pèrdua de pes, que també).

De ben cert que no oblidarem mai aquest darrer mes pedalant per aquestes terres i amb aquesta gent, fent també la nostre peregrinació cap al Potala a Lhasa.

Om Mani Patme Om