La ruta del nord-oest; Sa Pa

De Hanoi a Sa Pa per la ruta del Nord-oest, una ruta de uns 700 km on hem pogut gaudir de paisatges impressionants, etnies i gent amb colorits vestits.....unes remotes terres del vietnam, que llinden a la frontera amb Laos i la Xina, on hi habiten els Thai, els Dao, els Hmong....





Magnífics paissatges, passos de muntanya, llargues valls amb ponts penjants, escarpades muntanyes, rius....a poc a poc i atravessant aquests poblets indégenes per anar pujant cap a les muntanyes mes altes del sudest asiàtic.






.....Quan estavem a Hanoi sabiem que uns companys de Barcelona, també cicloturistes, i que hvbien sortit el setembre passat de Turquia, pululaven per aquestes contrades. Aquesta vegada el mon es va fer petit, i el destí ens va fer coincidir un matí en aquells carrerons bulliciosos de Hanoi, amb en Joan i la Beti. Un parell de dies més tard vàrem quedar per pedalar junts aquesta magnífica ruta...i tots quatre donant-li als pedals colls amunt, muntanyes avall.





...Com si estiguèssim en un reportatge del national Geographic, llocs i poblets llunys de tot arreu, persones de les muntanyes de cultures i etnies tan diferents ens han permes, amb la seva agradable hospitalitat i simpatia, conèixer una mica més de la seva terra i el seu fer, la seva austeritat i la seva riquesa...













Uns quants quilometrets més....el port de muntanya mes alt del país, el Tram Ton pass de 2100 metres d'altitut i la baixada cap a Sa Pa, punt d'arribada d'aquesta ruta per les muntanyes del nord del pais.




Uns dies de descans a Sa Pa i els preparatius per la entrada cap a la gran descaoneguda: Xina, a 35 km muntanya avall.

Punxades: Rosa 3 - Miquel 1

Miquel 1 targeta groga....canvi de cuberta i pastilles de frens.

La costa central, Hanoi i Halong Bay

Desprès de tants dies a les muntanyes una mica de turisme no fa mal. Entrem a Hoi An al costat del riu i envoltats de camps d'arros. Hoi an encara conserva l'aspecte del que va ser un important port comercial i de mercaderies del mar de la xina. La petita ciutat desborda encant ...i turisme , es clar. Tot i aixi passem uns quans dies pels acollidors carrers plens d'història, "farolillos", sastres, artesans...i vida, molta vida. Costa marxar de Hoi An!!!





Però tot arriba i comencen de nou les pedalades, algunes millors que d'altres . Es difícil trobar carreteres tranquil·les a la costa, però a vegades un descobreix que a darrere del caos existeixen raconets com aquestes platges de sorra blanca on nomès es veu algun pescador que amb la seva "cascara d'anous" intenta surfejar les onades.



Arribem a Lan Co pel pas de Hai Van, 10 km de calurosa pujada , animats per camioners i conductors d'autobusos que et deixen l'oida esquerra sorda i els pulmons una mica més negres .
A Lan Co gaudim d'una tarda de platja, lectura , futbol amb els currantes de l'hotel (Taybanya, Espanya en Vietnamita 1, Vietnam 0) i iniciacio a la "pluma" (una mena de futbol amb una ploma-pilota a la que per aquiíesta molt aficionats).

Des d'aquí cap a Hue, una ciutat elegant i tranquil.la, si no fos pels 'molts i molt pesats' conductors de motos i ciclos que intenten guanyar-se la vida i el premi a la insistència. Una mica de turisme i treballar per a comprar el bitllet de tren cap a la capital.

El famòs tren de la reunificació, en el que esperàvem trobar les tradicionals lliteres de fusta i bambú ens demostra que Vietnam s'està modernitzant per moments. Sí senyor, i als vietnamites també els hi agrada dormir tou. Una mena de Talgo Barcelona-Madrid però en "marrano" ens porta cap a Hanoi a la virtuosa velocitat de 45 km/h. Compartim viatge amb un matrimoni curiòs que ràpidament ens deixa clar les normes: la Rosa a la llitera de sota, al costat de la dona i soparà amb ella. En Miquel, cap a munt, tot i que havia triat la de sota, amb els homes i tindrà la sort de sopar amb el senyor i amb una ampolla de licor de no se que amb molts bitxos a dintre. Cal beure tot el que et posin, es clar!! i intentar entendre les continues preguntes que et fan. Un viatge divertit.

A Hanoi turisme, Bia Hoi, compres, visats de la xina i...una sorpresa...Ens trobem, per casualitat, amb la Beti i en Joan, una andorrana i un barceloní que porten pedalant per Asia des de desembre i amb els que haviem intentat contactar abans sense exit. Es ben cert que el mon es petit!!

I no podia faltar....la mítica Bahia de Halong, que tot i estar plena de turistes segueix sent una de les maravelles d'aquest pais. Agafem un barco que ens porta duran dos dies a traves d'aquests muntanyots que apareixen del mar com per art de magia. La boira encara la fa mes misteriosa i despertar-se a les seves aigües és tota una experiència.






I nosaltres, com veieu, seguim 'pa lante', felicos i sense menjar 'perdisos'.