Lhasa-Kathmandu; Tornant cap a casa

Aquests ultims dies recorren un trosset més de Tibet per la famosa carretera de l'amistat han sigut també molt intensos. Un Tibet més inhospid encara , d'arides muntanyes, carreteres polsegoses i aspecte quasi desertic.

Hem vist una gent que ja coneixiem forta intentant obrir una revelt carretera alla on la natura sembla no voler. Homes i dones carreguen les pedres a l'esquena, una a una, obren arcens, fan pico..... Altres llauren les terres amb els seus bous o els . Tots treballen de sol a sol amb els rostres cansats i cremats. Les dones sempre amb els fills a prop. No es estrany veure una senyora amb el fillet a l'esquena ajupida per treballar la terra o un nen enmig d'un camp de cultiu, ben tapat per a que no es cremi, alla assegut mentre la mare o l'avia treballen a l'altra banda del camp.

Una terra, una carretera, plena de monestirs budhistes i muntanyes sagrades......

Al final de la ruta, els Himalaies ens mostraven el seu "poderio". Emblemàtics gegants com l'Everest, el Cho Oyu o el Xishapagma, uns vistos de més llunys i altres de molt a prop, fan que un s'emocioni i recordi als valents expedicionaris que s'han jugat la pell, tantes vegades, en aquests espectaculars pics.

Més tard, una vegada creuada la frontera nepali el canvi va ser radical cultural i paissagisticament. Les roges muntanyes es cubrien de sobte d'una verda vegetació, cada cop més espesa, aigua, humitat, calor....I com no podia ser d'una altre manera vam optar per recòrrer aquests pocs kilometres de terres nepalis amb les nostres bicis. Teniem el cul quadrat de tant de cotxe, "les bicis ja havien patit massa els traqueteos del cotxe" i no ens voliem perdre una bona pedalada pel Nepal .

Com cada cop que atravesses una nova frontera les endorfines comencen a fer pessigolles. Noves sensacions, nous olors, nous colors. Les senyores ja no vestien els sobris vestits tibetans sino alegres saris i trajos d'animats colors. Tintura vermella al cap i entre els ulls, trets més indis...Als carrers caos, molta vida, cotxes, vaques, rialles...

Un bonic i interessant pais que no hem pogut conèixer massa però que ens deixa moltes ganes de tornar. A Katmandu esperem el moment de tornar amb la sensacio estranya d'un cor que ens porta cap a casa i unes cames que seguirien pedalant i descobrint aquest intens mon.

"Más vale ver una sola vez que soñar mil veces"

Nosaltres hem sommiat i hem vist...no podia ser millor. La nostra aventura es para aquí per a seguir, segurament, un altre dia en algun indret d'aquest mon.
I podem dir que hem gaudit de debó i que tornem amb el cap i el cor plè d'intensos moments que ara toca pair tranquil.lament.

NAMASTE estimada terra que t'has deixat recòrrer i conèixer!!

El Tibet: pedalant pel sostre del mon

" Aquest centre del cel,

aquest nucli de la terra,

aquest cor del mon

envoltat per la neu,

el naixement de tots els rius

a on les muntanyes son altes

i la terra pura."

La magia i el misteri del Tibet ha captivat als viatgers durant anys. La "terra de les neus" ocupa una extensió de 2,5 milions de km quadrats i el promig d'altura a l'altiplà és de més de 4000 metres. El seu clima extrem fa que el 75% de la seva terra estigui deshabitada. La finesa de l'aire crea un efecte surrealista en el paissatge i les muntanyes i els llacs es presenten en els temps sagrats i purs pels tibetans. Les banderoles al vent i les estupes ens recorden lo sagrat d'aquestes terres.

Des de 1951, la Xina, despres de l'ocupacio, va tancar les portes del Tibet fins quasi els anys 80. El seu anomenat "alliberament pacífic", al 1959 sota la politica de la "reunificació de la terra mare" va impactar significativament en aquestes terres i en els seus habitants . La "revolució cultural", posteriorment, va aniquilar gran part del tresor cultural i social tibetà.

...no ho tenen facil els tibetans amb una xina invasora que ha ocupat de manera dramàtica les seves terres, construint lletges ciutats que amaguen la bellesa de l'arquitectura tradicional tibetana. Rehabitant i ocupant massivament els pobles i relegant als tibetans a una minoria en alguns dels indrets del seu pais.

La "terra de les neus" o "el sostre del mon", com anomenen els seus habitants, ens ha fet gaudir a cada pedalada amb un paissatge canviant però sempre espectacular. Pedalar a 5.000 metres d'altura, pedalar envoltats de neu, atravessar boscos de verdes coniferes, atravessar rius mitics i acampar al costat de llacs d'aigues turqueses, passar per pistes on les esllevissades son perillosament frequents, fred i calor, cansament i suor......l'aventura al Tibet està servida.

...més emocionant encara quan saps que atravesses una zona prohibida, i toca, en moltes ocassions, aixecar-se a la nit i de bona matinada per atravessar les barreres dels controls policials que eviten el pas de extrangers. Sentir-se furtius al mes dur estil dels "sense papers" (precisament el que ens falta a nosaltres).

Però un no pot parlar del Tibet sense parlar dels tibetans. Segons la seva mitica historia els tibetans provenen d'un pare simi i una mare "ogre de les muntanyes". D'aquí, diuen, han heredat el caràcter compassiu del seu pare i la tossudès de la seva mare. Gent forta i humil, molts d'ells encara nòmades, curiosos i sempre amb un somriure a la boca, sense cap mena de sentit de la intimitat, però que ens han fet agradable i amable cada pedalada. No dubten en oferir-te allò que tenen, un plat de tsampa, la seva tenda, un vas de licor de cibada, te amb mantega de yak...o tan sols la seva companyia en silenci.

2.200 km de Tibet amb la bona companyia d' en Joan i la Beti, 27.000 metres de desnivell acumulat, un mogollon de ports de muntanya, quasi 22 colls passats, un piló de més de 3.000 metres d'altura, quasi una dotzena de més de 4.000 metres i un parell de mes de 5.000 metres. 20 dies d'acampada i 10 dies dormint sota cobert, (...1 dia literalment colgats per la neu), 5 controls de la policia escaquejats durant la nit i la matinada (els gossos sí que ens sentiren), tres dies de convalescència gripal a mitja ruta, dos dies de mal d'altura, una alforja mossegada per un gos impertinent, una caiguda amb trencament de radis inclosos, una caiguda lliure de la bicicleta de la Beti, varies festes amb tibetans a mes de 4000 metres (alguna amb resaca inclosa), i un "porc porc" i salvatge que a la nit se'ns va menjar la cansalada que carinyosament guardavem (el molt porc es va menjar al seu avi!).....i molts riures, vivencies i satisfaccions per emportar-nos a casa i explicar-vos.

Pedalar pel Tibet ha estat sense cap mena de dubte un viatge a part, es ben cert que desprès d'una aventura així un torna diferent ( i no nomes pel volum de les cames i la pèrdua de pes, que també).

De ben cert que no oblidarem mai aquest darrer mes pedalant per aquestes terres i amb aquesta gent, fent també la nostre peregrinació cap al Potala a Lhasa.

Om Mani Patme Om